Des de l’aigua

Estàndard

Sovint, quan es parla sobre migració o persones refugiades, es recorre a conceptes abstractes com a «fronteres» o «economia», i ens oblidem que són vides humanes, amb les seves històries particulars, les que estan en joc. Des de l’aigua, envoltats de mar i ones, un grup de joves migrants narren les seves pròpies experiències viatjant d’Àfrica a Europa. Des de l’aigua és un llibre de l’Eva Miquel per a reflexionar sobre l’actual crisi de persones refugiades al Mediterrani, però extrapolable a qualsevol altra crisi migratòria. Des de la Creu Roja Cambrils us el recomanem tot recordant que diumenge vinent, el 20 de juny, serà el Dia Mundial de les Persones Refugiades, un bon moment per a prendre consciència del que comporta, per exemple, haver de deixar el teu país d’origen per establir-te en un altre lloc de forma permanent, i haver de fer-ho tot arriscant fins i tot la vida.

Què és la sororitat?

Estàndard

Les nostres veus s’alcen, veus que perduren. Anem entonant cançons que ens curen. Les nostres paraules ressonen rebels. Somriuen les ciutats segons el so de la nostra gent. Mai estarem soles. Estem amb les companyes, les filles, les mares, les nostres germanes. Iaia, va per tu, que m’obrires el camí, les netes de les dones que lluitaren ahir. Germanes, juntes de la mà, sense por avancem en el camí. Sou les meves còmplices, us estimo. La sororitat és l’únic camí. Tenim la força del mar i del vent. Juntes fem nostre el present. Omplirem les places. Les nostres mans s’enllacen. Mirades que abriguen, paraules que abracen. Viatjant amb tu, compartint destí, la lluna ens guia, ens marca el camí. Unim les nostres mans per compartir camí. Tenim la força de les germanes. Aquest és el nostre destí. Veure un futur que s’obre camí. Sentir la força de les que van fer soroll. Un lloc on poder créixer i un impuls cremant en la meva pell. Tenim la força de la mar i el vent. Juntes fem nostre el present. Omplirem les places. Les nostres mans s’enllacen. Mirades que abriguen, paraules que abracen. Viatjant amb tu, compartint destí, la lluna ens guia, ens marca el camí. I ballarem i brindarem quan bufi el nostre vent de rebel·lió. Juntes pintem amb tots els colors per dibuixar un món millor. Omplirem les places. Les nostres mans s’enllacen. Mirades que abriguen, paraules que abracen. Viatjant amb tu, compartint destí, la lluna ens guia, ens marca el camí. Omplirem les places. Les nostres mans s’enllacen. Mirades que abriguen, paraules que abracen. Viatjant amb tu, compartint destí, la lluna ens guia, ens marca el camí.