Així ha estat el 2019

Mirar enrere sempre aporta la perspectiva necessària perquè puguem afrontar els nous reptes. Per això, abans d’iniciar el 2020, hem volgut fer una revisió de les experiències viscudes i de totes les accions que hem dut a terme per tal de #ProtegirLaHumanitat; i en fer-ho hem descobert que el 2019 ha estat un any marcat per la innovació tecnològica, per l’acompanyament valuosíssim dels nostres col·laboradors i aliats, per l’adaptació als canvis socials i, sobretot, per allò que ens continua definint com a institució humanitària: el compromís dels voluntaris que s’esforcen per arribar cada cop més a prop de les persones, treballant sense descans, alleujant el patiment dels més vulnerables i recuperant somriures. Gràcies a tots els que heu fet que tot això sigui possible. Junts seguirem canviant vides i recordant que qualsevol ésser humà mereix ser protegit i estimat.

Infàncies interrompudes

Yaser Mohammed té 13 anys i prové de Sada, al nord-oest del Iemen. L’única roba que posseeix són algunes camises i uns pantalons que la seva mare renta una vegada i una altra. Moltes vegades, només porta un xal que enrotlla al voltant de la cintura. A causa del greu conflicte que viu el seu país, ja fa tres anys que va haver de deixar l’escola i començar a treballar per ajudar la seva família. Actualment, arreplega ampolles de plàstic per revendre-les, i amb els diners que guanya manté la seva família de set persones. Viuen en un refugi provisional per a persones desplaçades situat al districte de Dharwan, al nord de Sanà, la capital del Iemen; i la seva no és una història excepcional ni poc freqüent. Malauradament en són moltíssimes més les infàncies interrompudes. [ Accés a la galeria d’imatges ]

El somni de Simpara

Mady Fone Simpara va ser rescatat per Salvament Marítim el 29 d’agost, juntament amb 69 persones més. Va ser acollit a Màlaga per la Creu Roja durant algunes setmanes fins que va poder restablir els seus contactes. Simpara, però, no va arribar a Europa completament sol, sinó que ho va fer amb un somni, amb un objectiu concret, i la seva determinació per tal d’assolir-lo és absoluta. Imagineu quin podria aquest somni…? Us oferirem una pista: Mady Fone és el fill d’Amara Simpara, un antic jugador de futbol de Mali a qui l’any 1971 van designar com a millor jugador del país. Per a més informació, mireu el següent vídeo.

Cuidem el que tenim

Tenim infants i gent jove que creixerà gràcies a l’estimació i a l’educació que anirà rebent al llarg de la vida; tenim grans poetes, escriptors, músics, pintors, artistes de tota mena que ens fan contemplar la vida de manera apassionada i enriquidora; tenim gent curiosa que té interès per conèixer, per saber i per aprendre de forma continuada; tenim gent divertida que, només amb la seva presència o amb la seva mirada, pot alegrar-nos el dia; tenim exploradors amb la voluntat i la determinació de descobrir l’entorn físic i humà que els envolta; però també tenim el més important, un llegat valuosíssim del qual hauríem de tenir molta cura i fer-nos càrrec, un llegat que hauríem d’estimar-nos al màxim: la nostra gent gran. Siguem intel·ligents i cuidem tot el que tenim. Suma’t al voluntariat de la gent gran.