Mirar enrere sempre aporta la perspectiva necessària perquè puguem afrontar els nous reptes. Per això, abans d’iniciar el 2020, hem volgut fer una revisió de les experiències viscudes i de totes les accions que hem dut a terme per tal de #ProtegirLaHumanitat; i en fer-ho hem descobert que el 2019 ha estat un any marcat per la innovació tecnològica, per l’acompanyament valuosíssim dels nostres col·laboradors i aliats, per l’adaptació als canvis socials i, sobretot, per allò que ens continua definint com a institució humanitària: el compromís dels voluntaris que s’esforcen per arribar cada cop més a prop de les persones, treballant sense descans, alleujant el patiment dels més vulnerables i recuperant somriures. Gràcies a tots els que heu fet que tot això sigui possible. Junts seguirem canviant vides i recordant que qualsevol ésser humà mereix ser protegit i estimat.
Mes: Desembre 2019
Infàncies interrompudes
EstàndardYaser Mohammed té 13 anys i prové de Sada, al nord-oest del Iemen. L’única roba que posseeix són algunes camises i uns pantalons que la seva mare renta una vegada i una altra. Moltes vegades, només porta un xal que enrotlla al voltant de la cintura. A causa del greu conflicte que viu el seu país, ja fa tres anys que va haver de deixar l’escola i començar a treballar per ajudar la seva família. Actualment, arreplega ampolles de plàstic per revendre-les, i amb els diners que guanya manté la seva família de set persones. Viuen en un refugi provisional per a persones desplaçades situat al districte de Dharwan, al nord de Sanà, la capital del Iemen; i la seva no és una història excepcional ni poc freqüent. Malauradament en són moltíssimes més les infàncies interrompudes. [ Accés a la galeria d’imatges ]
El somni de Simpara
EstàndardMady Fone Simpara va ser rescatat per Salvament Marítim el 29 d’agost, juntament amb 69 persones més. Va ser acollit a Màlaga per la Creu Roja durant algunes setmanes fins que va poder restablir els seus contactes. Simpara, però, no va arribar a Europa completament sol, sinó que ho va fer amb un somni, amb un objectiu concret, i la seva determinació per tal d’assolir-lo és absoluta. Imagineu quin podria aquest somni…? Us oferirem una pista: Mady Fone és el fill d’Amara Simpara, un antic jugador de futbol de Mali a qui l’any 1971 van designar com a millor jugador del país. Per a més informació, mireu el següent vídeo.
Cuidem el que tenim
EstàndardTenim infants i gent jove que creixerà gràcies a l’estimació i a l’educació que anirà rebent al llarg de la vida; tenim grans poetes, escriptors, músics, pintors, artistes de tota mena que ens fan contemplar la vida de manera apassionada i enriquidora; tenim gent curiosa que té interès per conèixer, per saber i per aprendre de forma continuada; tenim gent divertida que, només amb la seva presència o amb la seva mirada, pot alegrar-nos el dia; tenim exploradors amb la voluntat i la determinació de descobrir l’entorn físic i humà que els envolta; però també tenim el més important, un llegat valuosíssim del qual hauríem de tenir molta cura i fer-nos càrrec, un llegat que hauríem d’estimar-nos al màxim: la nostra gent gran. Siguem intel·ligents i cuidem tot el que tenim. Suma’t al voluntariat de la gent gran.