Pobresa intermitent i fragilitat social

Al 12è estudi de l’Observatori de la Creu Roja hem tornat a enquestar les mateixes persones amb qui ja vàrem contactar ara fa un any, per tal de saber com ha evolucionat la seva situació socioeconòmica durant aquest temps; i és per això que ara, amb coneixement de causa, parlem de “pobresa intermitent” i de “fragilitat social”. Lamentablement, la precarització del treball o les dificultats per accedir a la Renda Garantida de la Ciutadania són factors que incideixen en aquesta “pobresa intermitent” que afecta, sobretot, famílies i dones soles amb fills, i majors de 50 anys. Sabies que el 20% de les persones que fa un any no requerien el nostre ajut, ara el tornen a necessitar? O que per cada 15 homes que consoliden la seva recuperació, només hi ha 11 dones que ho aconsegueixen? Si vols conèixer més dades sobre pobresa intermitent i fragilitat social, descarrega’t el 12è estudi de l’Observatori de la Creu Roja.

Per què el CICR treballa a les presons?

Imagineu que no teniu cap control sobre la vostra vida. Imagineu que heu perdut la vostra llibertat, l’autonomia per a decidir el que voleu fer. Ara, a més d’això, imagineu-vos amuntegats en un espai reduït, sense un llit on dormir, amb la necessitat de menjar, sense aigua potable, sense dutxa ni accés a uns serveis sanitaris mínims, exposats permanentment a malalties transmissibles i a la violència. Finalment, imagineu que tampoc us permeten contactar ni amb amics ni amb familiars. Us feu una idea del dolor que patiríeu? Doncs aquesta és la situació de molts detinguts arreu del món, especialment als països afectats per la guerra i la violència. De fet, de vegades ni tan sols importa que siguin culpables o no, per tal de privar-los d’un advocat, d’un llit o de l’aliment necessari per a sobreviure en condicions dignes.

Davant d’aquesta situació, cal recordar els principis bàsics del Dret Internacional Humanitari, així com els Drets Humans més elementals, per tal d’entendre que sempre s’ha de protegir la dignitat i la integritat de qualsevol detingut. I és que el fet d’estar empresonat ja és prou càstig. Per tot això, d’acord amb els Convenis de Ginebra i els seus protocols addicionals, ja fa moltes dècades que el CICR (Comitè Internacional de la Creu Roja) observa quines són les condicions de vida dels empresonats i vetlla pels seus drets fonamentals a més de 90 països. I sí, ho fem perquè creiem que tothom mereix ser tractat amb humanitat.

Stop al malbaratament alimentari

Com ja sabeu, el 16 d’octubre és el Dia Mundial de l’Alimentació i el 17, el Dia Mundial per a l’Erradicació de Pobresa. Per aquest motiu, considerem essencial lluitar contra el malbaratament alimentari a casa nostra. De fet, segons l’Agència de Residus de Catalunya, cada any es malbaraten més de 250.000 tones d’aliments a Catalunya. Això seria l’equivalent a 35 kg per persona, uns 112 euros l’any per ciutadà. Si voleu evitar, doncs, aquesta despesa innecessària, us recomanem una sèrie de consells: planifiqueu bé la compra d’aliments en funció del vostre consum i del que teniu al rebost, intenteu fer una compra racional i amb mesura, no descarteu alguns productes per motius estètics (a vegades la “fruita lletja” pot ser molt bona), manteniu el frigorífic ordenat i amb la carn i el peix a la part més freda, poseu davant de tot els productes que caduquen abans, deseu les restes de menjar cuinat dintre de recipients hermètics, congeleu els aliments cuinats en racions individuals, descongeleu el menjar al frigorífic i amb prou temps, a l’hora de menjar fruita trieu les peces més madures, feu la compra de fruites i verdures en petites quantitats, no oblideu que pomes i peres acceleren la maduració de la resta de fruites, tampoc barregeu cebes i patates, i sobretot, recordeu sempre que contra el malbaratament d’aliments tots hi podem actuar. Si voleu saber més coses sobre el malbaratament alimentari i sobre les iniciatives per reduir-lo, consulteu el document #StopMalbaratamentAlimentari.

Preparació basada en pronòstics

Beatriz Paredes i Marcos Paimaya viuen a Iquitos, al Perú. Cada any el Riu Amazones creix i inunda les seves comunitats. A conseqüència de la crisi climàtica, les inundacions cada vegada són més extremes i difícils de preveure. Malauradament, assolen els habitatges més humils, afecten la salut de les persones i destrueixen els seus mitjans de vida tot provocant la pèrdua de les principals font d’ingressos. Això no obstant, hi ha mecanismes innovadors que faciliten la resposta davant de situacions d’emergència com aquesta; i la preparació basada en pronòstics n’és un dels més importants. En definitiva, sabem que les inundacions constants afecten el desenvolupament, l’educació i la salut de les famílies. També sabem, però, que la prevenció basada en la informació científica pot ajudar-nos, per exemple, a garantir la disponibilitat de fons o a mobilitzar els voluntaris abans d’una situació crítica. Per això mateix, alternatives com aquesta són essencials per tal d’adaptar-se al canvi climàtic.