El banc vermell de Madad

Vuit anys després de l’inici de la guerra de Síria, sembla que ni el conflicte ni les conseqüències d’aquesta greu tragèdia no s’aturen. Per això, des del Moviment de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja continuem acompanyant a les comunitats de desplaçats interns i també a tots aquells que han optat per refugiar-se més enllà de les fronteres del seu país. En aquest sentit, també volem donar a conèixer el projecte #Madad d’EU Neighbourhood & Enlargement: una experiència de realitat virtual que ofereix a l’espectador la possibilitat de visitar un camp de refugiats sirians i de posar cara a les persones que hi viuen, un vídeo de 360º sobre el qual et podràs moure amb el ratolí i que voldríem que servís per generar consciència, comprensió i empatia.

Comprometem-nos i coordinem-nos

Per tal de solucionar els reptes que té la humanitat, es necessita quelcom molt més important que els diners. T’imagines què pot ser? En Toni Bruel, Coordinador General de la Creu Roja, té la seva pròpia resposta; i és per això que ha volgut compartir-la a través d’aquesta breu reflexió. Com a treballador humanitari que ha estat i que és, en Toni va començar a col·laborar amb la Creu Roja, a Barcelona, quan només tenia 15 anys. Des de llavors ha dedicat tota la seva trajectòria professional i personal als més vulnerables. Ha estat membre del Consell de Cooperació Internacional i del Fòrum per a la Integració Social dels Immigrants i President de la Plataforma VIH/SIDA i Desenvolupament. Però sens dubte ha estat el contacte pròxim amb les persones el que l’ha fet comprendre el més important: que tots som baula essencial d’una cadena, que la força més contundent sempre ve de sota, de la base, i que el més preuat és allò que s’aconsegueix sense diners, gràcies a la solidaritat i al compromís de les persones.

Consells per prevenir incendis

A l’estiu hauríem d’extremar les precaucions a l’entorn natural per tal de prevenir incendis. Si considerem que el 95% dels incendis forestals tenen el seu origen en l’acció humana, entendrem que és fonamental portar a terme accions que ens permetin evitar-los. Procura, per tant, no fumar a la muntanya i, si ho fas, si us plau, no llencis ni burilles ni llumins a terra. Tampoc facis foc i si trobes alguna foguera, per petita que sigui, apaga-la amb aigua i terra i no marxis del lloc fins a tenir ben clar que ha deixat de sortir fum. No deixis escombraries ni deixalles de cap mena fora dels contenidors que s’han habilitat perquè ho puguis fer. Tingues cura, molt especialment, amb els vidres i les llaunes. Podrien provocar un incendi. Si viatges amb vehicle propi, estaciona’l en els llocs indicats. Mai no perdis de vista els nens. Ni petards, ni jocs perillosos que puguin posar en risc els infants o la muntanya. Finalment, si observessis qualsevol situació sospitosa que pogués implicar un piròman, o qualsevol altre perill, truca al 112. Recordem-ho novament: protegint la natura també estem protegint les persones. Sens dubte, el millor tallafoc ets tu.

PAS: Protegir, Avisar i Socórrer

En qualsevol situació que requereixi primers auxilis sempre s’haurà de respectar la pauta general d’actuació davant d’emergències anomenada PAS: Protegir, Avisar i Socórrer. Primerament, doncs, caldrà valorar l’entorn per tal d’evitar que la situació empitjori. Això implicarà prendre mesures tant d’autoprotecció com de protecció per a la víctima i per a tercers; i d’aquesta manera s’estaran evitant nous accidents.

Després d’haver protegit la zona, caldrà activar el sistema d’assistència sanitària urgent tot trucant al telèfon gratuït 112. Qui truqui, això sí, hauria de conèixer la informació imprescindible que cal facilitar. És molt important donar a conèixer la localització exacta dels fets. Si s’estigués en una població, s’hauria de facilitar l’adreça, i si s’estigués en una carretera, caldria dir el nom de la via, el punt quilomètric i el sentit. Si no es disposés de tota aquesta la informació, podríem oferir, per exemple, punts de referència visual. Igualment, caldrà informar del nombre de persones involucrades i, si fos possible, del tipus de lesió i símptomes que presenten. Una altra dada que caldrà oferir és la naturalesa de l’emergència i dels possibles riscos (la presència de foc, de productes perillosos, línies elèctriques malmeses, obstacles a la calçada, etc.).

Finalment, l’últim pas que ens quedaria per fer és socórrer la persona accidentada. Per tant, després d’assegurar la zona i d’alertar de la situació, comunicarem a la víctima que l’ajuda està arribant. Caldrà tranquil·litzar l’afectat encara que no respongui i no moure’l de lloc llevat que estigui clarament en situació de perill. En cas que hi hagi diverses víctimes, caldria atendre preferentment aquelles que estiguin patint aturada respiratòria, aturada cardíaca o hemorràgies greus. I recordeu que molt sovint qui més crida no és qui està més greu.

Recordem-ho novament: primer protegirem, després avisarem i, finalment, socorrerem.