Com actuar davant d’un cop de calor

El fred intens o la calor extrema són factors mediambientals que poden causar-nos lesions. La nostra pell regula la temperatura corporal i, si es veu afectada, es poden lesionar o deteriorar determinades funcions corporals. De fet, un canvi brusc de temperatura podria provocar-nos, fins i tot, trastorns de la consciència. Els infants i la gent gran són els més propensos a patir-los.

El cop de calor arriba quan el cos s’escalfa massa, normalment després d’haver estat molta estona patint calor o fent un esforç excessiu. Un signe molt clar és que la pell està molt calenta però no sua, el que vol dir que el cos no intercanvia calor i, per tant, que pot augmentar molt la temperatura. És per això que el cop de calor sempre es considera una emergència.

És bàsic que refresqueu la víctima, que la poseu en un lloc fresc i que li tragueu roba. Truqueu al 112 tan aviat com sigui possible. Acomodeu la víctima i emboliqueu-la amb un llençol que anireu mantenint humit fins que li baixi la temperatura a 37,5 graus. Si no teniu un llençol a mà, venteu-la o mulleu-la amb una esponja. Quan la temperatura hagi baixat, canvieu el llençol humit per un de sec. Estigueu alerta del termòmetre i de la respiració fins que arribi l’ajuda sanitària. Si la temperatura tornés a pujar, hauríeu de repetir l’acció, i si perdés el coneixement i la respiració, caldria estar a punt per a la reanimació cardiopulmonar.

Primers auxilis i responsabilitat

Els primers auxilis abasten tant la prevenció d’accidents com l’assistència a un accidentat o malalt agut. La regla d’or és no causar mai més mal del que ja s’ha produït i actuar amb el principi de risc calculat. Sens dubte, l’ideal és fer, únicament, allò que sabem fer bé, sense oblidar que, encara que s’actuï correctament, els primers auxilis no són garantia absoluta d’èxit. Per això és tan important activar sempre, ràpidament, els sistemes d’ajuda.

D’altra banda, si hi hagués qualsevol perill, no s’estaria obligat a intervenir directament; però si es fes, caldria recordar que la legislació reconeix responsabilitats legals en la prestació d’auxili. Això significa que, davant d’una persona desemparada i en perill greu, és obligatori demanar auxili i trucar els serveis d’emergència. A més, si es pot socórrer, per descomptat caldrà fer-ho, però sense posar-se en risc, ni perjudicar la víctima o qualsevol altra persona. De fet, si durant la prestació d’auxili es genera algun dany per haver fet alguna cosa malament o, simplement, per omissió, s’hauran d’assumir les responsabilitats legals. Tornem a la premissa bàsica de no causar més mal i actuar únicament quan estem segurs del que sabem fer.

Pel bé de tots, doncs, l’ideal seria formar-se amb l’objectiu de prevenir accidents o de socórrer en cas d’urgència; i és per això que ara t’oferim els nostres cursos: perquè sabem prou bé que qui sap de primers auxilis sap com ajudar i, de vegades, fins i tot, sap com salvar una vida.

Cuinem interculturalitat?

Ara fa unes setmanes, a la riba del riu Bernesga, a la ciutat de Lleó, alguns dels nostres usuaris van tenir l’oportunitat d’aprendre a cuinar menjars de procedència ben diversa: d’Hondures, de Mèxic, de Veneçuela, Itàlia, el Marroc…, tot descobrint que les diferents cultures, com les diferents maneres de cuinar, ens enriqueixen i ens fan gaudir la vida molt més intensament. Per això, avui et proposem entrar a la cuina, obrir el teu cor, afegir un polsim d’interculturalitat, batre el racisme amb molta energia, picar la xenofòbia (no la farem servir per a res) i preparar un bon àpat. Tu tries la recepta: cuscús d’origen amazic, empanada colombiana, bunyols de iuca o, encara, una bona esqueixada de bacallà de la nostra terra… Descobreix la recepta que més t’agrada, demostra les teves aptituds culinàries i, sobretot, fes lloc a la interculturalitat!

La guerra i el medi ambient

Més del 80% dels conflictes bèl·lics ocorren en punts crítics per a la biodiversitat. Si bé aquests llocs representen menys del 2% de la superfície terrestre, no és menys cert que alberguen prop de la meitat de les plantes del món i moltes espècies exòtiques. A la República Democràtica del Congo, per exemple, el conflicte va arrasar amb el 95% dels hipopòtams, ja que el seu hàbitat va ser destruït i els animals van quedar totalment desprotegits davant dels caçadors furtius. D’altra banda, a Moçambic, a causa dels 15 anys de guerra civil, la població d’elefants es va reduir de 2000 a tan sols 200. En altres ocasions, la mateixa naturalesa s’ha emprat com a arma. A l’Iraq, per exemple, es va arribar a l’extrem d’abocar petroli cru pesat directament en un riu, de forma intencionada, per tal d’afectar el subministrament d’aigua potable. Ja ho veieu: autèntiques catàstrofes sense cap sentit. Per això, volem recordar que el Dret Internacional Humanitari també hauria de protegir el medi ambient, i no només pel seu valor intrínsec, sinó perquè també és la base necessària per al desenvolupament de la vida humana. Recordem-ho, doncs, un cop més: atacar, destruir o malmetre el medi ambient natural és il·legal i immoral. Defensem la natura, defensem la vida.

Si hagués de triar…

Acabar amb la pobresa, amb la soledat o amb la violència de gènere, no és qüestió de sort, sinó del compromís, del l’esforç i de la solidaritat dels qui, com tu, volen millorar les condicions de vida, de salut, de treball i el benestar de les persones més vulnerables. Per això, per a nosaltres, per a la Creu Roja, la sort és gaudir del teu suport; i com diu la cançó: Si me das a elegir entre tú y la riqueza, / con esa grandeza que lleva consigo, / ¡ay amor! me quedo contigo. / Si me das a elegir entre tú y ese cielo / donde libre es el vuelo para ir a otro nido, / ¡ay amor! me quedo contigo.