Ariadna, el localitzador de desfibril·ladors

Estàndard

Sabies que en cas d’aturada cardiorespiratòria la supervivència es redueix un 10% cada minut que passa? Per tal d’ajudar-nos a reaccionar més ràpidament, l’aplicació Ariadna localitza, de forma molt senzilla, el desfibril·lador extern automatitzat (DEA) més proper. Impulsada per la Societat Espanyola de Cardiologia (SEC) i per la Creu Roja, aquesta app també permet que qualsevol usuari pugui contribuir en l’actualització i el registre dels DEA. De fet, Ariadna és un mapa col·laboratiu de desfibril·ladors que pretén facilitar la seva geolocalització. Per premiar als usuaris que contribueixin més a la conformació del mapa, l’app està gamificada; de manera que, si col·labores, rebràs medalles simbòliques quan donis d’alta o validis un DEA. Si t’agrada la iniciativa, descarrega’t gratuïtament l’aplicació i ajuda’ns a salvar vides.

Carl Itable (16 anys)

Estàndard

De vegades, al bell mig de l’horror, passen coses que ens reconcilien amb la vida i que ens fan mirar el futur amb esperança. És el cas d’una història que vàrem conèixer ara fa un parell de setmanes, després que la tempesta tropical Karding (també denominada Yagi) provoqués, a les Filipines, almenys tres morts, un desaparegut i més d’un milió de damnificats i evacuats. Com ja ha passat altres vegades els professionals i els voluntaris de la Creu Roja es van haver de mobilitzar per tal d’ajudar la població afectada. El rescat i l’evacuació de persones que havien quedat atrapades, o l’eliminació del fang i les deixalles que van quedar acumulades a les carreteres durant molts dies, van ser algunes de les tasques dutes a terme.

Doncs bé, és en aquest punt que voldríem subratllar el compromís i la feina feta per Carl Itable, probablement el voluntari més jove de la Creu Roja a Filipines. Amb només 16 anys, i en un moment especialment complicat per a moltes famílies, en Carl va decidir sacrificar el seu confort i seguretat per tal de col·laborar en les complicades tasques d’assistència humanitària. La seva pròpia casa, a Manlanday, no es va poder salvar a causa de les inundacions. Això, però, no va impedir que ell optés pel compromís humanitari i per fer costat als que l’han necessitat durant tot aquest temps. Durant molts dies, per exemple, ha estat dormint en condicions més aviat poc confortables per controlar els nivells d’aigua o per mantenir les línies de comunicació com a operador de ràdio auxiliar. I és que per molt jove que sigui un voluntari, quan el cor i la compassió són grans, esdevé font d’inspiració no només per als més petits, sinó per a les persones de totes les edats. Gràcies, Carl, per la teva humanitat, per formar part de la Creu Roja i, sobretot, per situar-te “cada cop més a prop de les persones”.