Concurs de fotografia “Mundo Diverso”

Estàndard

T’agrada la fotografia? Vols unir-te a la nostra campanya per a la igualtat d’oportunitats i de tracte en l’ocupació? Tens ganes de contribuir en la construcció d’un món millor a través d’imatges suggeridores i carregades d’humanitat? Doncs no t’ho pensis més i participa en el Concurs de Fotografia social “Mundo Diverso”. Entre tots farem visible tot allò de positiu que aporta la diversitat a la nostra societat i que, molt sovint, no veiem o no volem veure.

Busquem imatges que mostrin la riquesa d’un món divers. T’atreveixes a fotografiar-la amb la teva càmera? Després d’haver-ho fet, només caldrà que comparteixis la teva foto a través de Twitter, Facebook o Instagram amb l’etiqueta #MundoDiversoCR abans del pròxim 31 d’octubre. Les 12 millors fotos formaran part del calendari del Pla per a l’Ocupació de Creu Roja 2018, mentre que la millor fotografia s’emportarà un premi especial: una càmera Fujifilm Instax. Som-hi! Ja pots compartir les teves fotografies de #MundoDiversoCR i, si vols, també pots compartir aquesta publicació i ajudar-nos a difondre aquesta iniciativa.

[ Consulta les bases del concurs ]

Crisi humanitària a Myanmar

Estàndard

Rakhine és l’estat més pobre de Myanmar i, al llarg dels anys, ha estat greument afectat per situacions de violència i altres catàstrofes, com les inundacions. Actualment, els diferents brots de violència han forçat la fugida de milers de persones cap a Bangla Desh en molt poc temps. En conseqüència, els organismes internacionals d’assistència afronten un desafiament únic: garantir que els afectats puguin rebre socors bàsics enmig d’aquesta greu crisi humanitària. Des del Moviment Internacional de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja, també estem intensificant les operacions a Myanmar i a Bangla Desh, especialment a les zones frontereres.

Volem advertir la població mundial quant a la gravetat de les circumstàncies: la vida dels qui pateixen aquesta tràgica situació s’ha tornat insostenible; enmig del caos, moltes persones han estat separades de les seves famílies i amics; les condicions climàtiques desfavorables també representen una amenaça per a la salut i el benestar dels desplaçats, ja que els refugis són inadequats i totalment insuficients per albergar l’afluència de persones que s’han concentrat a les zones frontereres. Lamentablement, molts han hagut de fugir sense res, i la majoria són nens: els més vulnerables davant els efectes d’aquesta tràgica situació.

En definitiva, és crucial que, entre tots, intensifiquem l’assistència humanitària per tal d’atendre les necessitats més urgents i, sobretot, és indispensable que no ens oblidem d’aquest drama humanitari. Avui són ells, demà podríem ser nosaltres.

Fotografia: Sheikh Mehedi Morshed / ICRC / CC BY-NC-ND

L’efecte Lorena

Estàndard

Dimecres farà un mes que la cooperant espanyola, Lorena Enebral Pérez, de 38 anys, va morir assassinada a l’Afganistan, mentre treballava com a fisioterapeuta en un centre de rehabilitació per a mutilats de guerra. Va morir, però, dedicant-se a una feina que la feia immensament feliç: ajudar els més vulnerables i millorar la vida dels qui tenia a prop. Tothom sap, per exemple, que la relació que tenia amb els nens era més que bona, màgica; i és que sabia perfectament com adreçar-se als més petits, ni que aquests tinguessin problemes físics o cognitius greus. Alguns dels seus pacients ni tan sols podien somriure. Això, però, mai va ser un impediment per a Lorena: una persona radiant, alegre, vital, enèrgica i optimista com ben poques.

Li agradava molt l’Afganistan. Es va enamorar del país i, sobretot, de les persones: dels seus companys de feina, dels seus pacients. I és que els seus ulls, com el seu cor, sempre van estar plens a vessar de solidaritat i de generositat, segons diuen totes les persones que van tenir l’oportunitat de conèixer-la. A Malawi, a Tanzània, a l’Afganistan… tothom hi està d’acord: no sols irradiava professionalitat i energia, sobretot irradiava bondat i un amor incondicional en estat pur! És l’efecte Lorena i el volem compartir amb tu. Gràcies Lorena!