Sense cames però amb esperança

Estàndard

Chayakh va patir lesions a les dues cames per l’explosió d’una mina el 1977, durant el conflicte entre el Marroc i el Front Polisari. Amb les cames amputades, va creure que ja mai podria portar una vida normal. Però gràcies a les pròtesis i a una atenció adequada, i sobretot en virtut de la seva valentia i perseverança, avui pot viure de manera activa i independent.

“Em dic Chayakh Oueld Selma El Abdallah. Sóc sahrauí. Una mina antitancs em va malferir: una fractura doble en una cama i una altra de simple a l’altra. Gràcies a Déu un grup de sahrauís passava per aquell indret. Em van portar a Tindouf i allà vaig rebre assistència mèdica. En despertar, vaig descobrir que m’havien amputat les dues cames; i de seguida vaig pensar que seria totalment impossible viure en aquell estat perquè una persona amputada és com algú que ben bé no existeix. Gràcies a Déu vaig tenir l’oportunitat de casar-me i tenir fills. Ara, fins i tot puc conduir vehicles i treballar gràcies als especialistes que van substituir les meves cames per pròtesis. El primer que vaig haver de fer va ser aprendre a caminar. Posteriorment vaig començar a fabricar maons d’argila i fer treballs de construcció, tallar fusta i ocupar-me del bestiar. Tal com veuen, puc fer de tot perquè, de fet, quan confies en tu mateix ets capaç de tot”.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s