Tenen més de 45 anys i s’han quedat sense feina. La crisi ha tingut un fort impacte en les seves vides. Potser són els que han experimentat, de forma més contundent, els devastadors i cruels efectes que l’atur genera sobre la salut física i psicològica de les persones. Saben prou bé el complicat que resulta accedir novament al mercat laboral; i també saben que, sense ingressos, el seu futur resta compromès. Són el Diego, la Vicenta, el Toni i molts altres: els majors de 45 que s’han quedat sense feina.
El 6è estudi de l’Observatori de Vulnerabilitat de la Creu Roja Catalunya -presentat aquest mateix matí- ens parla de l’impacte de la crisi en les persones majors de 45 anys. Situacions força complexes, des d’un punt de vista econòmic i social, perquè a la manca de feina, de vegades s’ha de sumar la pèrdua de prestacions. De fet, segons l’estudi, treballar tampoc és garantia d’evitar l’exclusió social. Preguntem-ho sinó als “treballadors pobres”: aquells que, amb pocs ingressos, han de fer front a les elevades càrregues de la despesa domèstica i familiar, o encara als diversos deutes, potser contrets en el passat.
El pitjor d’aquests casos, sens dubte, és que la precarietat i l’atur no sols generen pobresa; també engendren desesperança, tristesa i aïllament al cor i a l’ànima de qualsevol. A més, sabem que poden afectar negativament la salut física i psicològica de les persones. És per tot això que ens cal combatre, de forma contundent, l’atur, les seves causes i els seus efectes. Perquè no ens podem permetre que l’exclusió, la por, la malaltia i el risc de pobresa niïn a la nostra societat; i perquè no podem (ni volem) prescindir de l’inestimable valor de l’experiència, de la sensatesa i de l’equilibri que poden aportar a la societat els majors de 45 anys.
Creu Roja Cambrils 